Projecte 'Defensa i promoció dels drets humans i reconstrucció del teixit psicosocial de les víctimes de desaparició forçada de nens i nenes a El Salvador'

Descripció:

RedS acompanya a Pro-Búsqueda en el procés de construcció de pau i de generació de les condicions necessàries per a unaautentica reconciliació de la societat salvadorenca, des de la perspectiva de les víctimes de la desaparició forçada de nens i nenes, i a través de l'esclariment de la veritat, l'accés a la justícia efectiva i la reparació integral.

Això implica la necessària labor de recerca i localització dels nens i nenes desapareguts, ara joves. Posteriorment la preparació psicosocial per al retrobament amb les seves famílies biològiques, amb la intenció de facilitar un procés de reintegració familiar com una forma de reparació. I, finalment, acompanyar les iniciatives de demandes de justícia efectiva en el sistema intern i interamericà de drets humans per a que aquests crims no es repeteixin i se superi la impunitat que encara existeix a El Salvador.

La desaparició forçada

La desaparició forçada és un delicte, és un crim de lesa humanitat, que afecta a homes i a dones del món sencer i que a El Salvador ha estat una forma d'agressió i violència política contrala infantesa.

La desaparició forçada atenta en contra de les persones desaparegudes i dels seus familiars i és un delicte que busca ocultar al subjecte indefinidament en el temps, produir incertesa sobre la sort que ha corregut, provocar la seva més absoluta inseguretat i sostreure a la persona de la protecció dels òrgans judicials. El delicte de desaparició forçada és pluriofensiu, ja que els béns jurídics que es veuen afectats són la vida, la llibertat, la integritat, la pau, la seguretat i el benestar de la humanitat.

El Comitè Contra la Tortura de l'ONU tipifica la desaparició forçada comuna de les pitjors violacions als Drets Humans, perquè, mentre no es resol, és una violació que perdura en el temps.

La desaparició forçada de nens i nenes a El Salvador

Durant la guerra (1980-1992) l'Estat d'El Salvador va dissenyar una estratègia de contrainsurgència que suposava l'extermini de civils que consideraven com col·laboradors de les organitzacions d'esquerra d'aquesta època. Les forces armades van desplegar grans operatius militars en les zones de major incidència insurgent mitjançant els quals es van violar sistemàticament drets humans i el dret internacional humanitari. En aquest context, la desaparició forçada de nenes i nens durant els primers anys de la guerra (1980-1984), va constituir una pràctica que va provocar la separació obligada de nenes i nens de les seves famílies biològiques.

En la majoria dels casos, les nenes i nens eren sostrets durant l'execució d'operatius militars tan bon punt els seus familiars eren executats o obligats a fugir per a protegir les seves vides, i després se'ls traslladava a unitats militars de les zones, o se'ls lliuraven a oficials o altres membres de l'exèrcit, la Creu Roja salvadorenca i a persones civils que traficaven il·legalment amb els nens i nenes a través d'adopcions irregulars, especialment cap a països d'Amèrica del Nord i Europa.

A més de la responsabilitat directa de l'Estat salvadorenc en la comissió del greu delicte de la desaparició forçada de nenes i nens, i la seva falta de voluntat política per a promoure accions orientades a la investigació del parador de les nenes i nens desapareguts i els responsables, els efectes devastadors d'aquest greu delicte segueixen provocant sofriment i incertesa en les víctimes, les seves familiars i el seu entorn comunitari. Això s'agreuja encara més amb la prevalent atmosfera d'impunitat. En aquest sentit, mentre no s'esclareixi el parador de l’ésser estimat desaparegut i no es propiciï un procés de reparació, es continua perpetrant aquest greu delicte i els seus terribles efectes, la qual cosa constitueïxuna de les pitjors formes de violència política.

Població beneficiària:

Els beneficiaris directes són les 500 famílies de nenes i nens desapareguts durant el conflicte armat.

Entre els beneficiaris directes trobem:

a) Familiars adults (pares, mares, avis, oncles o parents sobrevisquents que han denunciat casos de nenes o nens desapareguts).

b) Joves retrobats que quan van ser nens i nenes havien estat desapareguts i posteriorment localitzats i retrobats amb les seves familiars biològics.

c) Joves familiars, els germans, nebots, cosins dels nens o nenes desapareguts.

La població beneficiàriaindirecta sónels membres del context familiar més extens i l'entorn comunitari més proper, així com l'univers de víctimes de la violència política, com són els familiars de desapareguts adults i altres organitzacions de drets humans que també lluiten contra la impunitat.

Àmbit geogràfic:

Hi ha cinc zones de treball en la qual estan organitzats els familiars amb la representació dels seus respectius referents triats pels propis familiars a l’Assemblea General de Socis. Les àrees geogràfiques són: Chalatenango, Morazán, San Vicente, Cabañas, San Salvador i Usulután.

Viabilitat del projecte:

Un element estratègic per a la viabilitat d'aquestprojecte és la naturalesa de l'Associació Pro-Búsqueda com un moviment de familiars víctimes de la desaparició forçada de menors. Són ells qui han impulsat durant 13 anys, de manera sostinguda, la lluita per la reivindicació dels seus drets: l'esclariment de la veritat, l'accés a la justícia i la reparació integral. Gràcies a la formació en els seus drets, organització a nivell zonal en tot el país i a la participació activatant de familiars comjoves retrobats i familiars en els processos institucionals, els resultats i l'impacte han estat significatius en la societat salvadorenca, en la regió centreamericana i a nivell internacional s'ha guanyat reconeixement.

Import de la subvenció: 65.000 euros

Financiador: Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament