La Cort Interamericana de Drets Humans (Cort IDH) ha admès a tràmit una nova demanda contra l'Estat salvadorenc per la desaparició forçada de quatre nenes i dos nens durant el conflicte armat en aquest país (1980-1992).
És la tercera ocasió en la qual El Salvador compareix davant de la Cort IDH
i, en dos casos, per la seva responsabilitat en la desaparició forçada de nens
i nenes. La primera sentència condemnatòria emesa per aquest tribunal regional
contra l'Estat salvadorenc va ser per la desaparició de les germanes Serrano
Cruz en un operatiu militar el 1982.
La Comissió
Interamericana de Drets Humans (CIDH)
va presentar, el 28 de juny de l'any 2010, una demanda davant de la Cort IDH
en contra de l'Estat salvadorenc per la desaparició forçada dels nens Gregoria Herminia, Serapio Cristian
i Julia Inés Contreras, Ana
Julia i Carmelina Mejía Ramírez i José Rubén Rivera. Tots ells foren desapareguts entre 1981
i 1983 durant "operatius de contrainsurgencia"
realitzats per les forces armades salvadorenques durant el conflicte armat.
Gràcies a la tasca d'investigació realitzada per l'Associació Prorecerca,
després de 12 anys d'indagacions, es va aconseguir localitzar Gregoria Herminia Contreras i iniciar així el procés de
reconstrucció de la seva identitat, el coneixement real de la seva història i
el restabliment de les relacions amb la seva família biològica. Tanmateix, els
seus germans Serapio Cristian i Julia
Inés Contreras continuen desapareguts. La mateixa situació enfronten els
casos d'Ana Julia i Carmelina
Mejía Ramírez i el nen José Rubén Rivera.
La demanda respon a l'incompliment, per part de l'Estat salvadorenc, de les
recomanacions que fa la Comissió Interamericana de Drets Humans
d'investigar la destí o parador dels nens i
nenes, investigar els fets de manera completa i imparcial i sancionar els
responsables, reparar adequadament a les víctimes i reconèixer públicament la
seva responsabilitat en aquests fets.
Reacció de l'Associació Pro-Búsqueda
L'Associació Pro-Búsqueda de Nenes i Nens Desapareguts, principal impulsora del
cas en el sistema interamericà de justícia, ha emès un comunicat en el qual
expressa la seva satisfacció per la decisió presa per la Comissió Interamericana
de demandar l'Estat salvadorenc davant de la Cort Interamericana
"ja que representa un èxit més de les
víctimes de desaparició forçada i la valentia dels familiars dels casos
subjectes a la demanda".
De la mateixa manera, subratlla que la Comissió ha manifestat que "les
circumstàncies que van generar les sis desaparicions encara no han estat
aclarides; els responsables no han estat identificats ni sancionats i, passats
gairebé 30 anys, els fets romanen en la impunitat".
Pro-Búsqueda també lamenta que l'Estat salvadorenc no acatés les recomanacions
emeses per la
Comissió Interamericana de Drets Humans. Recorda, a més, que
aquest organisme va determinar la responsabilitat estatal en la violació de
drets fonamentals com el dret a la vida, la integritat personal, la llibertat
personal, a les garanties judicials i la protecció judicial, la protecció a la
família i el dret al nom, entre altres. Per tot això, l'Associació Pro-Búsqueda
assenyala que "l'actitud de l'Estat salvadorenc col·loca el país en una
situació desfavorable ja que es converteix en un Estat més que incompleix els
Tractats i Convenis internacionals de protecció als drets humans".
Afegeix, també, que no s'ha respectat les víctimes de desaparició forçada el que ha prolongat "el dolor que per dècades aquestes han vingut sofrint".